jueves, 6 de octubre de 2011

Peces Producció 1

Color

Primeres proves de color Namana i montatge de peces.

Story Namana

Aquí penjo el Storyboard sobre la animació den Namana, el drac que no sabia que era. Un encarrec fet al institud que ens ha arrivat a através de Fonaments del Diseny.

En aquest treball col·laboro amb la Laura Aranda, ella s'encarregarà de les fotografies de fons, i jo dels dibuixos com a tal.

En les primeres escenes veiem al drac estirat al fons del mar, que poc a poc anirà pujant fins al final sortir del mar, arrivar al cel, i mentres ell anirà volant, s'anira fent de dia i de nit, per repressentar el pas del temps.

Per que no s'entengui que es un drac hem decidit fer un diseny de monstre que es el resulat de un cos de patata, unes ales de paloma i una cua de sirena.

domingo, 2 de octubre de 2011

Pelindrum (NO CONTRA L'ART)

Aquet és el primer projecte de la assignatura de fonaments del diseny de curs 2011-2012. Es basa bàsicament en fer el diseny de una chapa de 10cm de diàmetre i una de 3cm amb el text NO CONTRA L'ART de manera que es pugui llegir tant del revés com del dret.
Personalment opino que es una mica complicat arrivar a la conclussió de que es pot llegir del dret i del revés, per aquest motiu en alguns disenys el text esta repetit 3 cops, de manera que em sembla que queda més clar, pero molt més petit.







Suposso que comparant aquets disenys amb disenys d'alguns dels meus companys es evident que tampoc he buscat una simbologia amb l'art com d'altrs han fet, simplement he procurat fer una imatge impactant i que m'agradés. Remarco que no es cap imatge extreta d'internet, sinó un efecto molt pràctic que es pot crear desde cero amb el Photoshop CS5

domingo, 22 de mayo de 2011

Visita al Meridià de Granollers anys 70 ART DE CONCEPTE I ACCIÓ

En els anys 70 del segle XX, Granollers assolí una centralitat cabdal en l'impuls de l'art conceptual a Catalunya. Va ser un moment únic de la pràctica artística lligada al context de l'art internacional, però també a la situació política i social del final del franquisme. L'art va trencar amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a la natura, l'acció, l'objecte i la projecció envers l'espai social i urbà. MEridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció recupera de forma pionera l'escalt de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya.
Per primera vegada es recupera la totalitat d'obres i accions dutes a terme a la ciutat des d'abril de 1971 (amb el Muntatge al carrer, a la plaça de la Porxada, la I Mostra Internacional d'Art Homenatge a Joan Miró i el I Concurs d'Art Jove) fins al 1975, amb la darrera mostra col·lectiva Granollers, cila oberta: art efímer, art pobre, accionisme, happenings i altres manifestacions d'aquest esperit renovador. De forma contextual, l'expossició recull també el paper que la música, el teatre i el cinema experimental va tenri a la ciutat durant aquest anys.

L'expossició estarà oberta del desembre de 2010 a finals de 2011, mostran obres entre el 1971 i 1973.
La principal intenció de l'art conceptual és la despaarició de l'obra física i el que importa és el procés o idea que hi ha al darrera.
La manera densenyar aixó es contextualitzan l'obre per a la gent, e integran el públic en l'obra per que el públic arrivi a uan conclussió.

El CIT, Centre d'initiacivas y Turismo va ser un dels eixos promotors de tot aquet moviment durant l'epoca dle franquisme.
Els artistes buscavan la desmaterialització i descontextualització de l'obra la critica i la obligació de l'espectador a pensar com a mostra de queixa contra la censura del règim.

Algunes obres destacades podrien ser.
El Sant Sopar, un cartell fer a Perpinyar al 1973 per una expossició que no va arrivar a fer-se.
El concurs de pintura ràpida de granollers on un grup de joves per queixar-se de l'estat social i artístic del moment es van presentar pintan la mateixa obra amb unes plantilles. (6 obres iguals de 6 perosnes diferents)
L'Obra de vides robades (1976) de Vicens Viaplana, considerada com l'ultima obra conceptual.


El happening de Alta Mongolia, obra de Salvador Dalí i organitzat per la CIT que es basava en 6 bidons de pintura amb unes manguerers conectades i una enorme tela negra, i Dalí convidava a que el públic pintes la tela amb les mangueres i després asegurava que els controlava telepàticament.

viernes, 14 de enero de 2011

Felix Gonzalez-Torres

Felix Gonzalez-Torres (Novembre 26, 1957) Artista visual america, nescut a Cuba.

Valdés Leal

Stan Douglas

Stan Douglas (11 Ovtubre 1960) Artista de nacionalitat canadenca, fotógraf, i disenyador de espais filmats.

Eugenia Balsells (mapes sonors)

Eugenia Balcells (Barcelona 1942) es una artista visual catalana diplomada en arquitectura técnica.

Sophie Calle ( Los durmientes / El Cecs)

Sophie Calle es una artista francesa nescuda en el 1953, el principal objectiu de la seva obra és la intimitat y la manera particulas de realitar accions cuotidianes.

Dora Garcia (El Reino)

Dora García va neixer a Valladolid en 1956, en la actualitat viu i treballa a Bruselas i a sigut licenciada per Belles Arts a la universitat de Salamanca. Les seves obres relfexionen sobre el condicionament social i la condició femenina.

Orlan (Mireille Suzanne Fancette Porte)

Artista francesa nescuda el 30 de Maig de 1947 a Saint-Étienne, actualment viu a Los Angeles, Nova York. És una artista especialitada en la performance.

Tony Oursler

Christian Boltanski (La mano de Dios)

Boltanski va neixer a Paris (6 setembre de 1944) Fill de mare cristiana i pare jueu va viure el holocaus naci de primera ma, i es possible qeu aixó fos el que l'influencies en el ambit artístic. Tracta temes de photografia, cinema, esculptura, la roba i agrupacions o aglomeracions artístiques, com la seva última obra, "la mano de dios", presentada a Paris el 2010.
L'artísta deixa molt clar que no agrupa objectes amb la intencio de la nostalgia o la pena, diu que "no importa l'historia propia del objecte, sino la historia que pot narrar"
Amb el pas dels anys es va anar allunyant dels espais convencionals d'exposició, Lost property (1998) va expossar en la estació de Tren Tramway els objcetes perduts que van ser trobats al lloc i no van ser reclamats i portavan allà més de 6 mesos. O Cloaca máxima (1994), on va expossar en una bitrina gegant tot tipus d'objectes rescatats de les alcantarilles en ple centre de Zurich.






Expossició la mano de dios: http://www.youtube.com/watch?v=pWHCGJJuex8

Bibliografia: http://elefantepixelado.blogspot.com/2010/04/christian-boltanski.html