Per primera vegada es recupera la totalitat d'obres i accions dutes a terme a la ciutat des d'abril de 1971 (amb el Muntatge al carrer, a la plaça de la Porxada, la I Mostra Internacional d'Art Homenatge a Joan Miró i el I Concurs d'Art Jove) fins al 1975, amb la darrera mostra col·lectiva Granollers, cila oberta: art efímer, art pobre, accionisme, happenings i altres manifestacions d'aquest esperit renovador. De forma contextual, l'expossició recull també el paper que la música, el teatre i el cinema experimental va tenri a la ciutat durant aquest anys.
L'expossició estarà oberta del desembre de 2010 a finals de 2011, mostran obres entre el 1971 i 1973.
La principal intenció de l'art conceptual és la despaarició de l'obra física i el que importa és el procés o idea que hi ha al darrera.
La manera densenyar aixó es contextualitzan l'obre per a la gent, e integran el públic en l'obra per que el públic arrivi a uan conclussió.
El CIT, Centre d'initiacivas y Turismo va ser un dels eixos promotors de tot aquet moviment durant l'epoca dle franquisme.
Els artistes buscavan la desmaterialització i descontextualització de l'obra la critica i la obligació de l'espectador a pensar com a mostra de queixa contra la censura del règim.
Algunes obres destacades podrien ser.
El Sant Sopar, un cartell fer a Perpinyar al 1973 per una expossició que no va arrivar a fer-se.
El concurs de pintura ràpida de granollers on un grup de joves per queixar-se de l'estat social i artístic del moment es van presentar pintan la mateixa obra amb unes plantilles. (6 obres iguals de 6 perosnes diferents)
L'Obra de vides robades (1976) de Vicens Viaplana, considerada com l'ultima obra conceptual.
El happening de Alta Mongolia, obra de Salvador Dalí i organitzat per la CIT que es basava en 6 bidons de pintura amb unes manguerers conectades i una enorme tela negra, i Dalí convidava a que el públic pintes la tela amb les mangueres i després asegurava que els controlava telepàticament.
